CAS COIX, TEATRE A LLUCMAJOR

El nou teatre busca recuperar l’essència del teatre cinema inicial del Cas Coix, de dimensions més reduïdes i que responia a unes lògiques de espectacle més familiar.

Per dur-ho a terme, es recupera la dimensió reduïda de la platea de butaques inicial del teatre i s’incorpora la platea superior en forma de galliner, que dóna una escala més domèstica a l’espai. La paleta de colors dels paraments de fusta fonoabsorbents i els tèxtils de color vermell ordenen compositivament l’espai, i recorden en certa mesura a les textures i materialitats del teatre original.

El nou edifici pretén convertir-se en un focus d’atracció turística que, conjuntament amb els equipaments culturals existents a Llucmajor, configurarà un eix cultural d’interès turístic de primera catergoría.

El projecte potència en concret la presència de sales multifuncionals a l’edifici per assegurar que aquest té un ús els 365 dies de l’any i no només esporàdic per les actuacions.

Respecte l’estat actual, destaquen en façana les següents actuacions: la creació d’una finestra arquejada en planta primera i l’obertura de balconeres en planta segona, totes protegides de la radiació solar a través de porticons de fusta.

Aquestes noves obertures es relacionen formalment amb les façanes veïnes i mantenen la idea de domesticitat de la façana existent, que per les seves petites proporcions s’assembla més a un edifici de vivendes que a un gran auditori.

Client: Ajuntament de Llucmajor

Estat: Proposta de concurs

Superfície: 2.300m2

La història de l’antic teatre es remonta al 1871, quan va obrir el Cafè Cas Coix, que contava amb un billar i “altres jocs de moda en terres americanes”. Amb aquest popular malnom neix el 1877 el teatre adjacent de varietats, comèdies i concerts o nits de glosat. Era una sala petita i acollidora que encara no intuïa el que vindria després.

Va ser el 1913 quan es va transformar en Cinema Recreatiu, sent la primera sala de cinema a tota l’illa de Mallorca. Per a fer-ho, es va haver d’adaptar l’espai a la nova demanda, construïnt un amfiteatre o galliner superior.

El 1965 va ser l’any en que es van iniciar les obres, que van durar 3 anys, fins a 1968, i que van transformar el teatre petit inicial en un espai molt més ambiciós: la nova sala tenia una capacitat per a 900 espectadors, dues barres de bar i un escenari de 104 metres quadrats de superfície. També es va actualitzar el sistema de l’equip de projecció. Aquesta gran ampliació respon a un moment en què el cinema tenia molt èxit, i necessitava créixer per donar resposta a la demanda creixent d’aquell moment. Amb el pas del temps, aquesta gran demanda es va anar estabilitzant i disminuint fins al tancament definitiu del cinema el 2003.

Grans lluernaris il.luminen els espais emblemàtics, dotant-los de llum i d’atmosfera. Els focus son llinternes de dia i de nit, gestionant l’entrada de llum en cada situació per tal d’aconseguir l’ambientació idònia.

Les obertures zenitals suposen l’entrada de claror de manera focalitzada per tal de posar llum a la foscor, alhora que organitzen els espais principals de l’edifici i els jerarquitzen. Els focus de major diàmetre corresponen a la sala d’actes principal i a la sala multifuncional